Joia

Recordem aquell dia, l'hora joiosa,

sentírem que el món era nostre, fluïa

com un riu.

Teníem al cap tot l'univers,

s'hi expandia.

Recordem el sojorn feliç, l'abraçada;

el cor que ens vessava, curull de bellesa,

exultant.

Evoquem músiques de pell

i de paraules.

Tots tenim recordances, cims de fortuna

viscuts amb els déus,

tots hem vist la lleu ombra

d'un enllà,

el bleix protector d'un déu alat

ens ha estat guia.

Remembrem els moments de joia,

la vida que hem conquistat,

arrisquem-nos a creure

que som déus.

Tal convicció, l'amor guanyat

ens darà joia.

Tabul Bosh

​

Coses i coses

 

Un cony i una canya,

una cambra, una certesa, 

una vulva, una cervesa,

un bany, una banya.

La bufa i els bufs,

aquell bard i aquella barda,

la música, la galtada,

aquells núvols ajaguts.

Un bec i una beca,

una coma i aquell com,

aquesta banda, el corn,

la vall i aquella manera.

La vasa i un vas,

aquell cop i aquesta copa, 

aquest marc i aquella tomba,

una esponja i un borràs!

Tabul Bosh

Nevera

 

Dins ma nevera comaregen les verdures,

dotze ous, al seu obi, xipollegen,

una gamba fresca es fa la manicura,

el vi, al seu bòtil, dorm la sesta.

Els pèsols pugen pel talús d'una lletuga,

es banya un formaget en llet molt fresca

amb un enciam, galanteja una maduixa,

es rebolca un meló amb les cireres.

Té fogots una pinya, que s'esvera

en veure una orgia tan esfèrica,

mentre l'api es frega amb una ceba,

i va en revolt la fruita i la jovença.

Dins ma nevera ha passat la primavera

i l'ha embruixada l'estiu que ja comença!

Tabul Bosh

Relacions

 

La seva relació amb ella

era, estrictament, física,

gairebé mecànica;

s'esbatanava perquè hi entrés,

la deessa necessitat.

A voltes, l'obertura es produïa

fins i tot sense una ordre i,

moltes vegades, més àmpliament

que mai.

Entreoberta, tanmateix, li cobria

altres necessitats,

li oferia altres assumptes.

Si havia de dir "vine",

ella hi era,

si "vés-te'n", també l'obeïa.

Si volia omplir-la,

era àvida, voluble,

adaptable i ràpida.

S'agradava amb totes les textures:

primàries, sofisticades,

tendres, fetes, blanes, dures.

Es coneixien de molt temps:

ella encara no tenia dents

i ell ja hi ficava un dit, el gros;

la necessitat era, en aquells temps,

molt bàsica, de marca blanca.

Tabul Bosh

Dit

Va agafar un dit, el més llarg,

li va treure la sunya, la ronya

de tants anys,

li va tallar l'afany de mostrar,

de ficar-se en enfonys,

de furgar orelles i narius;

li va esborrar la tinta i el xoc

de quan era un dit petit

i anava a l'escola

i aprenia a llegir.

Li va estroncar el nervi

que el feia tremolar,

el foc de la vergonya

que el feia patir

i el feia suar;

i, com que tenia

germans i cosins,

li va deixar escriure

unes notes de comiat:

"Adeu, germans de mans,

a reveure, cosins

que viviu, dempeus, a baix;

Us desitjo una bona vida,

amb profit i afany"!

Tabul Bosh

​

Cabell

 

Va agafar un cabell,

el va escatar,

li va treure les tristors

i les alegries,

les espines i el pentinat.

El va buidar de colònies

i perfums,

li va allisar les ones,

li va eixugar la sal

de totes les platges

i el clor

de totes les piscines.

Li va treure el color

de totes les edats:

el ros de la infantesa,

el castany de la joventut,

i el gris de la vellesa.

Li va desenganxar

la pols de molts camins

i la sang seca de les ferides.

En acabat, el posà

a marinar amb herbes i vi,

dins el suc rosat d'una figa.

Tabul Bosh

Llaurar

Ara que m'han fet fora les paraules,

que ja no arribo a la lleixa de les idees,

que no em deixen passar els arguments

la duana de les seves fronteres.

Ara que ja no entenc els titulars

i els paràgrafs m'han girat l'esquena;

ara que la Prosa m'ha declarat "persona non grata"

i la Literatura investiga

la legalitat dels meus escrits.

Ara, més que mai, hauré d'adobar una altra terra.

I llaurar, i sembrar. I esperar noves segues.

Tabul Bosh