Tannka 15, 16

I

Quan eren llavor aquests arbres

en la llavor de la vida,

i els coloms nedaven 

en una substància 

primitiva...

II

Ja hi havia aquest pont

blau, aquesta brisa

divina, i l'arc per on

han passat

totes les estacions sense nom.

Tannka 14

L'aigua del riu l'ha vessada

un déu de sa copa curulla?

O una dea

l'ha buidat

de sa bufeta inflamada?

Tannka 13

Núvols, sostenidors
de les sines de les muntanyes;

quan han de nodrir el riu,

el déu furiós de l'aigua

els hi arrabassa.

Tannka 12

El riu borda a les falzies,

el cel xiula entre els pollancres;

a l'ocellada, les pedres grallen;

i ve el poeta 

a pescar-hi poesia.

Tannka 11

Ha somniat l'herba humida

que anit et vaig fer l'amor?

I les formigues, i el talp

han sentit la tremor

i l'embat?

Tannka 10

Qui és, riu, el poeta

més ric de paraules,

que sap de la poesia 

la font? És la fredor

de les meves aigües.

Tannka 9

Cordill que fermes

el cel i la terra,

que lligues l'arena ardent

amb el glaç dels cimals:

ànima i cos ensenderes.