Antany, llegia Neruda i el seu Cant General.
Les paraules, com crits, dins les mans tremolaven:
eren veus del poeta, eren queixes del mar.
I la ment em banyaven, de versos i de platges.
Em van brotar les branques i em va créixer el desig.
No podia dormir: enfilava les hores;
les dones hi llanguien, sotjava sos camins,
com arbre sense arrels, sos vents em feien moure.
Foner sens punteria, resquitllava destins.
No sabia, barbamec, com esberlar ses pinyes.
De tot renegava, dels mots, i dels seus sentits;
i molt a prop, el cel, inferns esdevenia.
Botit del meu temps, trescava amb la mort.
Una nit vaig tastar, del seu braç, la premuda:
i vaig saber, vermell, entre els fulls d'una flor,
el nou Cant. I llavors, vaig comprendre en Neruda!
Les paraules, com crits, dins les mans tremolaven:
eren veus del poeta, eren queixes del mar.
I la ment em banyaven, de versos i de platges.
Em van brotar les branques i em va créixer el desig.
No podia dormir: enfilava les hores;
les dones hi llanguien, sotjava sos camins,
com arbre sense arrels, sos vents em feien moure.
Foner sens punteria, resquitllava destins.
No sabia, barbamec, com esberlar ses pinyes.
De tot renegava, dels mots, i dels seus sentits;
i molt a prop, el cel, inferns esdevenia.
Botit del meu temps, trescava amb la mort.
Una nit vaig tastar, del seu braç, la premuda:
i vaig saber, vermell, entre els fulls d'una flor,
el nou Cant. I llavors, vaig comprendre en Neruda!
Antoni Taltavull