Des d’ara us diré la vostra troballa
en aquests poemes.
No hi haureu camins, ni destins,
ni consol, ni casa.
Si en traieu gaudis,
els mèrits seran vostres,
com ho són els vostres avis.
Hi sabreu bells mots llatins,
de bon estimar,
o renecs malsonants
de molt malvoler.
I no us diran, ho heu de saber,
ni els bons ni els dolents,
tot el que saben.
Car les paraules són múrries i llestes,
ho amaguen tot i no diuen res
i res del que diuen ho és tot.
I riuen i diuen, i ploren i plauen.
I si jutgeu complicades ses fosques raons,
deixeu-les, feu-hi les paus.
Penseu que tots els poemes són lliures,
encara més que les paraules.
Antoni Taltavull
