Tannka 4

                                

                          Falòrnies de riu

                           porten les vinjoles,

                           clavilles que travessen

                           bigues i teules

                           de la nuvolada d'estiu.

                                        Tabul Bosh

Tannka 26

Els pollancres amanyaguen

la nuesa d'aquests núvols

impúdics, virginals;

i aquests versos verdencs,

humanals.

Tabul Bosh

Tannka 24

Què em venen a dir les vinjolites?

Amb quin foc, amb quina 

gramàtica?

Res no sabran:

elles són l'interrogant.

Tabul Bosh

Tannka 22

La pell de la muntanya

que el sol amanyaga

és la teva pell

que el meu desig inflama

d'un agost inclement.

Tabul Bosh

Tannka 21

On amaga aquest blau

del matí la negra nit?

Quina ínfima ala

envola els estels

cap a un cel infinit?

Tannka 19

Quan caiguin

aquestes muntanyes 

i el pont blau i els arbres

siguin carbó,

de foc baixarà aquest riu,

cap un mar de cendres.

Tannka 18

Gualdrapa teixida

amb verdors i neu

sobre les muntanyes

que fan la travessia

del temps: eterna primavera.

Tannka 15, 16

I

Quan eren llavor aquests arbres

en la llavor de la vida,

i els coloms nedaven 

en una substància 

primitiva...

II

Ja hi havia aquest pont

blau, aquesta brisa

divina, i l'arc per on

han passat

totes les estacions sense nom.

Tannka 14

L'aigua del riu l'ha vessada

un déu de sa copa curulla?

O una dea

l'ha buidat

de sa bufeta inflamada?

Tannka 13

Núvols, sostenidors
de les sines de les muntanyes;

quan han de nodrir el riu,

el déu furiós de l'aigua

els hi arrabassa.

Tannka 12

El riu borda a les falzies,

el cel xiula entre els pollancres;

a l'ocellada, les pedres grallen;

i ve el poeta 

a pescar-hi poesia.

Tannka 11

Ha somniat l'herba humida

que anit et vaig fer l'amor?

I les formigues, i el talp

han sentit la tremor

i l'embat?

Tannka 10

Qui és, riu, el poeta

més ric de paraules,

que sap de la poesia 

la font? És la fredor

de les meves aigües.

Tannka 9

Cordill que fermes

el cel i la terra,

que lligues l'arena ardent

amb el glaç dels cimals:

ànima i cos ensenderes.

Tannka 8

Cavall sense brida,

el riu desbocat;

aigües que han passat

del cel a la terra:

un mirall que les estrelles han trencat.

Tannka 7

Aquest blanc que s'expandeix

sobre el verd incessant 

i les tórtora que canta

amagada en el brancatge,

què em voldran?

Tannka 6

Han somniat les muntanyes

que anit et vaig fer l'amor?

Les arrels dels arbres 

van sentir el desig,

el tremp, l'esclat?

Tannka 5

Temerós, un aire

mou la mosquitera grisa

del llit còsmic

on dormen les altes muntanyes;

i ve un nou dia.

Tannka 2

Baten les ales 

en el mirall verd

dels arbres que es pentinen;

en l'aire onegen

els somnis de veles i viatges.