Hores

 

Hores

 

 

Hi ha hores que  són com els trens,

que travessen unes terres ermes,

que s’endinsen en boscos

carregats de  paraules,

 que travessen  silencis foscos.

 

Hi ha hores que són com vaixells,

que es gronxen en ones incertes,

que sens timó naveguen

carregats de maletes,

que es gronxen en fosques bregues.

 

Hores que es compten a pes mort,

que són, del temps, una desfeta,

vestides de blanc i d’absència,

carregades de fils i de vetes,

que no tenen nom ni presència.

 

Hi ha hores que són com de sang,

són  aquelles hores  vermelles

que ens inflamen la mirada,

que el pensament ens esbudellen

amb una dalla imaginada

Hi ha hores que són com un mar,

n’hi ha que són deserts i, d’altres, muntanyes,

hores que ofeguen, hores ardents, hores que pugen

a cims molt alts i mai no en baixen,

hi ha hores, Tabul, igual que hi ha mules,

hi ha hores tossudes, que són les teues.

 

ATaltavull

 

Separació

 

Separació

 

 

Sovint el veus, dins el fogall dels dies.

El poema que mai no has acabat.

No sabeu què dir-vos, feres esquives.

Us mireu als ulls, dos mons ignorats.

 

Et fa retrets de mal pagat; et diu:

desfet em tens, mal ajustat, sens peces,

em not perdut, el pensament esquiu;

em tens com un pardal entre unes reixes.

 

Em sap greu, li dius, jo ja voldria...

Amb ton llapis el sacseges, l’animes.

Respires, o potser has traspassat?

 

De sobte, refet, et mira i et diu:

És millor, Tabul, que ho deixis estar:

No ets el meu mar, ni jo el teu riu.

 

 

ATaltavull

No-mort

No-mort

 

 

Retens el fervor que no has de morir

com qui reté un ostatge imaginari

i  un rescat milionari  en vol exigir:

davant teu, ets el millor visionari.

De la teua vida, Tabul, tu n’ets

l´únic fiador.

I saps que mai no et tocarà a tu.

Que un déu amic t’obsequiarà un miracle

 com el del Llàtzer, sense anar més lluny.

Creus que tothom veurà tal sortilegi.

De la teua no-mort, l’Univers sencer

 en serà espectador de privilegi.

 

 

  ATaltavull

[Del Recull Poemes a un tal Tabul]

L’ENCÀRREC

L’Encàrrec

Quan passis davant aquella botiga,

compra'm un poema de primavera,

que tingui mots vius, que escampi la pluja

i la fresca, i que em faci companyia

en els dies dolents de mala lluna.

Si escau, que te’l donin reversible,

que rimi amb els misteris de la vida,

amb les quimeres, amb els referèndums;

o, simplement, sense filar tan prim,

amb els petits moments de cada dia.

Quan passis davant aquella botiga,

compra també un xic de lleugeresa,

d’aquella que et distreu i que t’aïlla.

Si els queden respostes, compra-les totes,

les cultivades en antics proverbis,

aquelles filles de raó i saó,

ben fresques, que no et donin gat per llebre!

I no t'oblidis de demanar un impossible,

que sigui ben gran, que ens duri tota una vida;

nosaltres ja en farem bocins, vers i possibles.

 

I que et facin una nota, Tabul.

He de saber que no et deixes res de la llista!

 

 

ATaltavull 

[Del Recull Poemes a un tal Tabul]

Fuga

Fuga

 

 

Uns versos t'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle has passat per sota el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que has enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que has enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'has reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

Volent saber d’on venien t’han dit:

«Venim del teu carrer, del teu passat,

quan eres un al·lot que anava a missa»

 

 

ATaltavull 

[Del recull Poemes a un tal Tabul]

Ara i aquí

Ara i aquí

 

 

Ara ets en un temps poc amable.

Un silenci estricte t’aconsella

protegir-te de veus massa armades

de veritats explosives.

Moltes paraules t’han traït.

Ja no et queda ni un bri de tristesa.

I el glop de coratge que tens al got

és una esperança que prest t’ennuegarà.

I en un no res, el plor que et resta

en el rebost de l’ànima s’haurà marcit

com una flor sense pistil.

I només et quedaran,

Tabul,

llàgrimes de cocodril.

[Del recull  Poemes a un tal Tabul]

ATaltavull

  

Les Set Finestres

  

 

Tanques, cada vespre,  les Set Finestres.

Una que s’aboca  a la realitat,

una que guaita la nit més feréstega, 

planúria d’un temps fosc  i allargassat.

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la impaciència  del son, 

una que espera un demà d'hores tendres,

que somiarà  desitjos sense nom. 

Tanques cada vespre les Set Finestres.

Una que clou la luxúria  del pensament,

una que, amb velada cura,  et resta 

les hores viscudes del compte pendent. 

Cada vespre tanques ─no te'n deixes ni una─

les Set Finestres.

La Setena, la que s'aboca a l'etern,

la deixes amb un badall, 

mai no sabràs dir el perquè.

Ataltavull

 

L’Arada

  

L’Arada

 

 

Que res no t’amoïni, deixa't caure del llit,

cada matí 

 com l’aigua de la sínia empesa per la mula

del teu destí, 

que sigui el teu dia una dòcil constància.

 

Que res no t’amoïni, reprèn el teu camí,

cada matí

com l'estel que ha d'encendre la flama darrerana

del teu destí,  

quan vingui aquella mort que fa temps  que et té ànsia. 

 

Que res no t’amoïni, al cos digues que sí,  

cada matí

com a la teua ànima, companya en el viatge

del teu destí,

talment com els teus ulls, cabuts inseparables.

Que res no t’amoïni, del món agafa el fil,

cada matí

i teixeix el teu temps, fes-te el vestit a mida

del teu destí

i del teu pensament, la casa més tranquil·la.

Que res no t’amoïni, i para bé l’oïda:

Primer la teva vida, que és el bou. I, després,

la pertinaç Arada: l’enterca poesia.

 

 

 

Ataltavull

FIADOR

  

 

Retenies el fervor que no havies de morir

com qui reté un ostatge imaginari

i ni un trist rescat no en pot exigir:

ningú no es refia d’un visionari.

De la teua vida, Tabul, tu n’eres

l´únic fiador.

Et pensaves que mai no et tocaria a tu,

que un déu amic t’obsequiaria un miracle

 com el del Llàtzer, sense anar més lluny.

Però ningú no veurà tal espectacle,

de la teua mort, Tabul, tu en seràs

l´únic espectador

 

 

 

T.Taltavull

 

ESCRIVIURE

Si dormies totes les nits, 

guardats tots els banals problemes

en l’arca de l’oblit.

Si et treies somnis i fats de sobre,

la pols que els havia ordit

i deixaves a un costat quimeres.

Si cantaves la cançó dels arbres

i volaves com l’ocell,

si pujaves a l’onada

del Tot i la Utopia.

Si pagaves el sensal pactat

 a muses i raons, 

i et foties de les mentides.

Si vots de castedat desfeies

i et follaves àngels i quimeres,

poeta maleït series. 

La vida t’ho havia dit,

que molt millor és viure:

l'escriure, et vindria sobrat

T.Taltavull

Converses

CONVERSES

 

 

No som garneu ni garjol,

diu el plàtan al fesol;

jo som elèctrica i electoral,

explica l'amanida al comensal;

se m'ablaneix tot el greix

de la panxa, resa el peix;

confessa la papaia dins el plat,

enveja tenc dels dàtils confitats;

em fa trempar, el teu pernil,

diu un musclo del Brasil;

a mi, la teva figa enclaustrada,

li respon, vermella, la sobrassada;

si t'enfilo, et faré sang,

si em puges, m'hauràs salvat,

repta la forquilla a l'esclata-sangs

i a la cullera, el galet negat.

 

(Aquestes, i altres, converses

escolto en taules disperses)

 

 

 

 

Tabul Bosh

  

Compra

 

 

M'he de comprar un nou diccionari

que tingui mots nous i polits;

amb ells faré un inventari

per anar a mons que mai no he vist.

 

Hi posaré la llibertat

com una eina imprescindible

per adobar la humanitat

per a un futur sense impossibles.

 

Hi inscriuré mots sense pàtria,

sense valor per ser comprats

i que repel·leixin la ignorància.

 

M'he de comprar un bell demà;

començaré per les paraules:

ja em puc posar a estalviar!

 

 

Tabul Bosh 

Diré

 

DIRÉ

 

 

 

Diré crespell i vindrà ma mare,

diré crustaci i un cranc vindrà,

diré avellana i vindrà mon pare,

una senalla en durà a la mà.

 

Diré l'OAR i el meu cor ja em trota,

diré ovari i un ou serà,

diré la boca d'aquella al·lota,

dins la foscor jo la vaig besar.

 

Diré es Born i sa Quantramurada,

diré els bars on em vaig amagar,

empegueït de mirar-me la cara.

 

Diré aquell temps de la joventut,

diré la vida quan començava

a ser un joc, guanyat o perdut!

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Cossol

COSSOL

 

 

Doneu-vos suport, consol, fonament,

aculeu els dubtes, la por, la ira,

poseu-hi estels, en la vostra ment,

certesa, ferment, prestigi i estima

 

Doneu-vos treball, feinada i enginy,

mateu la rapinya, la fam, les penes,

poseu-hi fanals, al vostre carrer,

arbres i asfalt, cadires i voreres

 

Doneu-vos el premi més matiner,

el d'estar desperts quan neix un nou dia!

  

Tabul Bosh

Ximple proesa

 

XIMPLE PROESA

 

 

Escric poemes mentre faig altres ximpleries.

Per ara no he aconseguit aixecar la veu

més enllà de les cantonades de la meva taula.

A la tele surten dones nues

i també les seves tetes rimen amb la 

meva taula i són com ella estrictament planes.

També escolto mentre em despullo que Déu 

fa tantes ximpleries com les fembres que corren

al so del seu borrissol i la seva xaiesa.

Espremo sucs a la meva taula i els ruixo

amb unes estadístiques acceptables que crec

manipulades per delicades espècies de ximpleria,

d'aquelles que mereixen un solo de bateria,

un retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,

sobre els meus poemes de sobretaula.

I xuclo les miques de les mines dels llapis

amb què escric.

I les margalides, ara esfèriques, de les dones 

que lluen tanta poesia despullada.

I me'n ric, de la meva ximple proesa.

Tabul Bosh

 

SONET INCOMPLET

 

SONET INCOMPLET

 

 

El que ets avui demà ja no t'espera,

 un full en blanc, que encara no has escrit.

El temps marceix el ramell que avui regues

i et lleva el naip de la torre amb un dit.

 

Balla l'avui, mentre en soni l'orquestra,
 demà emmudirà sense cap remei.

Segueix el pas de les hores sonores,

fes parlar el mut, inventa't algun déu.

 

Fes callar el silenci, crea paraules;

oblida't de qui ets, sigues el tot;

viu l'ara, i fuig del temps que t'apressa!

 

SINÒNIMS

 

SINÒNIMS

 

 

 

La superfície de la transparència
Llueix en la pell i en la gatzoneta
Somriures de finestra nua i neta
I línies fines de pura evidència.

 

HORES

 

HORES

 

 

Una hora davant de l'altra i caminar.

Dues hores a la taula amb un te.

Tres hores al balcó, i la senyera.

Quatre hores al dia per llegir.

Cinc hores de vida per plaer.

Sis hores de sol a la nevera.

Set hores per la càrrega del seny.

Vuit hores de dormir, i somnis vius.

Nou hores per a la barca, i bon vent.

Hores per viure un dia.

Antoni Taltavull

 

 

DARK IN THE MOON

 

DARK IN THE MOON

 

 

         

Dins la fosca de Mànnix em vaig enamorar.

En la foscant cabina d'aquell segona mà

vaig saber la turgència d'uns pits primerencs.

El cel incendiat pel foc de  Sant Joan

em va mostrar uns llavis de menta i de plaer.

El meu primer pecat va ser dins la foscúria

d'un bosc imaginat en un vers de carícies.

Davall la volta blava del cel de Llucalari

la fosca se'm va endur, amenaçat per l'arma

d'un poema infal·lible  d'un món imaginari.

Eva es rebolcà amb jo entre llençols de fosca.

La fe vaig perdre en un confessionari.

I hi vaig trobar l'amor,  la mort temuda.

I el desig, i la por, I l'esperança.

Rajava com crit, sempre, la fosca.

Com un silenci als mars foscos del cor.

 

 

Antoni Taltavull