XIMPLE
PROESA
Escric
poemes mentre faig altres ximpleries.
Per
ara no he aconseguit aixecar la veu
més
enllà de les cantonades de la meva taula.
A la
tele surten dones nues
i
també les seves tetes rimen amb la
meva
taula i són com ella estrictament planes.
També
escolto mentre em despullo que Déu
fa
tantes ximpleries com les fembres que corren
al so
del seu borrissol i la seva xaiesa.
Espremo
sucs a la meva taula i els ruixo
amb
unes estadístiques acceptables que crec
manipulades
per delicades espècies de ximpleria,
d'aquelles
que mereixen un solo de bateria,
un
retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,
sobre
els meus poemes de sobretaula.
I
xuclo les miques de les mines dels llapis
amb
què escric.
I les
margalides, ara esfèriques, de les dones
que
lluen tanta poesia despullada.
I me'n
ric, de la meva ximple proesa.
Tabul Bosh
