Hores
Hi ha
hores que són com els trens,
que travessen
unes terres ermes,
que s’endinsen
en boscos
carregats
de paraules,
que travessen silencis foscos.
Hi ha
hores que són com vaixells,
que es
gronxen en ones incertes,
que
sens timó naveguen
carregats
de maletes,
que es
gronxen en fosques bregues.
Hores
que es compten a pes mort,
que són,
del temps, una desfeta,
vestides
de blanc i d’absència,
carregades
de fils i de vetes,
que no
tenen nom ni presència.
Hi ha hores que són com de sang,
són aquelles hores vermelles
que ens inflamen la mirada,
que el pensament ens esbudellen
amb una dalla imaginada
Hi ha hores que són com un mar,
n’hi ha que són deserts i, d’altres, muntanyes,
hores que ofeguen, hores ardents, hores que pugen
a cims molt alts i mai no en baixen,
hi ha hores, Tabul, igual que hi ha mules,
hi ha hores tossudes, que són les teues.
