Tanques, cada vespre, les Set Finestres.
Una que s’aboca a la realitat,
una que guaita la nit més feréstega,
planúria d’un temps fosc i allargassat.
Tanques cada vespre les Set Finestres.
Una que clou la impaciència del son,
una que espera un demà d'hores tendres,
que somiarà desitjos sense nom.
Tanques cada vespre les Set Finestres.
Una que clou la luxúria del pensament,
una que, amb velada cura, et resta
les hores viscudes del compte pendent.
Cada vespre tanques ─no te'n deixes ni una─
les Set Finestres.
La Setena, la que s'aboca a l'etern,
la deixes amb un badall,
mai no sabràs dir el perquè.
Ataltavull
