Tannka 26

Els pollancres amanyaguen

la nuesa d'aquests núvols

impúdics, virginals;

i aquests versos verdencs,

humanals.

Tabul Bosh

Tannka 24

Què em venen a dir les vinjolites?

Amb quin foc, amb quina 

gramàtica?

Res no sabran:

elles són l'interrogant.

Tabul Bosh

Orgia

Descluques els ulls, i encens una flama
que fogueja en l'origen del Cant;
navegues pels mars de la Grècia llunyana
travesses terres que Roma mudà.

Bades els llavis, i evoques la crida
-guirigall de diables i àngels ensems-;
tens el poder i els regales la vida
i ells donen ales al teu pensament.

Estens les ales, i creues contrades;
al tou d'una idea, hi sents un gemec;
amb agulla i fil li sargeixes ferides
d'on sagnen desig, voluntat i seny.

És aquesta sang, que t'empina 
 les paraules que et donen plaer.
Obres els ulls, la boca i les ales;
dins les voltes del temple,
comença una orgia!

Tannka 22

La pell de la muntanya

que el sol amanyaga

és la teva pell

que el meu desig inflama

d'un agost inclement.

Tabul Bosh

Tannka 21

On amaga aquest blau

del matí la negra nit?

Quina ínfima ala

envola els estels

cap a un cel infinit?

Tannka 19

Quan caiguin

aquestes muntanyes 

i el pont blau i els arbres

siguin carbó,

de foc baixarà aquest riu,

cap un mar de cendres.

Tannka 18

Gualdrapa teixida

amb verdors i neu

sobre les muntanyes

que fan la travessia

del temps: eterna primavera.