Clam

 

Eguina l'eguassada en el trencall

davant l'Ego del brau més egoista;

eixonen de sa ira mil batalls

que retronen, del Jutge, en l'oïda.

Els acompanyen trons de mil cavalls

que bramen contra els Monstre dels Testicles;

l'aire escampa la ràbia per la Vall

i puja a la Muntanya Invisible.

Del Clam Eixordador neix l'Impossible,

la Justícia ha rebut un cop brutal,

la Veritat, encinta de Mentida,

vol avortar aquest fetus indigne,

que no s'escampi més aquest horror,

que els actes siguin seus, i no de la Ignomínia.

Tabul Bosh

Misteris

Hi ha coralls sota un mar tempestuós

i els nusos ajuden a la cordada;

sota el desert hi ha un riu cabalós

i la papallona és dins la crisàlide.

Dins la fosca neix el metall preciós

i el gra invasor esdevé una perla;

l'esplèndid bosc amaga ses llavors

i la bellesa oculta ses misèries.

Sota un llaç, un regal meravellós,

la llibertat, després del captiveri,

dins el silenci, un cant clamorós.

Que la vida ens destapa els seus misteris

inserits dins les obscures clarors

del Mal i el Bé, del Real i l'Eteri.

Tabul Bosh

Poemes ajornats

Ah bella

 ​

Com l'arítjol a l'om

m'enfilo a les teves cames,

a l'encís del teu pit,

als cabells eixalats

de la teva cara,

a l'eixida dels teus ulls,

a l'eixam de les paraules

que em conviden al teu rusc,

oh, reina, abella estimada!

Tabul Bosh

Poders

 

Quasi mai hi veus raons

en l'enfony de la pantalla,

sols hi trobes farallons

i faquirs de costellada.

Un fantasma amb un fardell

fa petjades de farina,

un fariseu hi dicta lleis

amb llengua de gelatina.

De les eines del Poder

la millor n'és la Divina!

Tabul Bosh

Poemes ajornats

Ves

 

Tinc vestigis del teu amor

que m'empenyen vers la vesània,

vesc de vertigen, quan penso en tu,

em volta el cap, em vessa l'ànima.

El nostre amor, planta vernal,

torna a l'abril a revifar-se,

el nostre amor, primaveral,

és la verdor, és el fullatge.

Verger que vens any rere any,

on tornes, Eva, a enverinar-me!

Tabul Bosh

El ridícul

 

Si tenim objectius oblics,

si les òbiles ens són deesses,

si fem oblació als rics

i pesquem oblades amb veces.

Si som en un paratge obscur,

subjugats i mancats d'estímul.

si obnubilats davant el lluny

caminem vers el patíbul

Si oblidem què fem i el perquè,

és obvi: farem el ridícul!

Tabul Bosh

Ella

 

Ella és la meva comitent,

alhora còmica i commovible,

incòmoda i impertinent,

em commou i em commina,

és un comodí intel·ligent,

em compadeix i em compagina,

competidora competent,

és compatible i comprensiva.

Compòsita i concupiscent,

tant em complau com em complica!

Tabul Bosh