Ara diré amb què podem comptar;
amb una tassa plena d'esperança,
amb una barra de pa fumejant,
amb una nou de paciència llescada.
Amb un got de vi i amb molta aigua fresca,
amb les paraules vessant dins els plats,
amb els silencis justos dins les culleres,
sota la taula, un temps allargat.
Una finestra per on entri un sol
dolç i rodó com una taronja,
clar i serè com un horitzó.
Ara us diré que no hi ha promeses,
que res no val res si no té valor,
que sols comptem amb les clares certeses.
Tabul Bosh