Dit

Va agafar un dit, el més llarg,

li va treure la sunya, la ronya

de tants anys,

li va tallar l'afany de mostrar,

de ficar-se en enfonys,

de furgar orelles i narius;

li va esborrar la tinta i el xoc

de quan era un dit petit

i anava a l'escola

i aprenia a llegir.

Li va estroncar el nervi

que el feia tremolar,

el foc de la vergonya

que el feia patir

i el feia suar;

i, com que tenia

germans i cosins,

li va deixar escriure

unes notes de comiat:

"Adeu, germans de mans,

a reveure, cosins

que viviu, dempeus, a baix;

Us desitjo una bona vida,

amb profit i afany"!

Tabul Bosh

​

Cabell

 

Va agafar un cabell,

el va escatar,

li va treure les tristors

i les alegries,

les espines i el pentinat.

El va buidar de colònies

i perfums,

li va allisar les ones,

li va eixugar la sal

de totes les platges

i el clor

de totes les piscines.

Li va treure el color

de totes les edats:

el ros de la infantesa,

el castany de la joventut,

i el gris de la vellesa.

Li va desenganxar

la pols de molts camins

i la sang seca de les ferides.

En acabat, el posà

a marinar amb herbes i vi,

dins el suc rosat d'una figa.

Tabul Bosh

Llaurar

Ara que m'han fet fora les paraules,

que ja no arribo a la lleixa de les idees,

que no em deixen passar els arguments

la duana de les seves fronteres.

Ara que ja no entenc els titulars

i els paràgrafs m'han girat l'esquena;

ara que la Prosa m'ha declarat "persona non grata"

i la Literatura investiga

la legalitat dels meus escrits.

Ara, més que mai, hauré d'adobar una altra terra.

I llaurar, i sembrar. I esperar noves segues.

Tabul Bosh

Taula

 

Ara diré amb què podem comptar;

amb una tassa plena d'esperança,

amb una barra de pa fumejant,

amb una nou de paciència llescada.

Amb un got de vi i amb molta aigua fresca,

amb les paraules vessant dins els plats,

amb els silencis justos dins les culleres,

sota la taula, un temps allargat.

Una finestra per on entri un sol

dolç i rodó com una taronja,

clar i serè com un horitzó.

Ara us diré que no hi ha promeses,

que res no val res si no té valor,

que sols comptem amb les clares certeses.

Tabul Bosh

Llatina

 

A sota de la cíclada, oh dona imperial,

hi amagueu pell romana, de suau tacte fresc.

Un òscul, us faria, oh dea immortal,

de llarga durada, un petó catalanesc.

Si a sobre ens avinguéssim , oh dama cortesana,

racons cercaríem per fer-nos trobats

Jo us voldria fer un clau, vós, potser, una clàusula,

al plaer jo aniria, i vós, a la voluptat.

En l'ànim o en l'ànima, el gaudi o la gaubança,

vós i jo assajaríem, en llatí o en català,

experiències eugèniques, per fer millorança.

Si el temps fos de joguina, oh fembra immortal,

amb vós passejaria pels tombants de la història,

i els segles ens veurien com la parella ideal!

Tabul Bosh

Adeu

 

Al cap tenc una claraboia

clara i clarivident,

em diu que Rajoy ja és història

i que demà farà bon temps.

S'han burlat de la cultura,

han ofegat la nostra llengua,

han empresonat bona gent

amb mentides molt perverses.

Ara la història camina

cap a noves incerteses,

i Rajoy cap a caseva

amb la corrupció sota el braç.

Marcat amb l'etiqueta

del "president més incapaç

i més en la inòpia":

Agur, Rajoy, adeu!

No tornis mai més,

floreix-te al calaix més fosc

de la història!

​

Tabul Bosh

Pela'm

Llisca damunt la llesca la mantega,
balla la patata quan l'aigua bull,
no pesa el pèsol, ni la mongeta tendra,
s'encén la pastanaga si és en remull.

I s'anega l'all dins l'allioli,
i se m'ennuega la nou
amb la juliana dels teus dits,
amb l'amanida fresca,
de ruca i ous bullits,
de gall d'indi i nabius,
de blat de moro.

Quan penso en tu,
I amb ta merenga,
quan em dius:
pela'm, que em moro!

Tabul Bosh