Dia 24 de març de 2015

Dia ennivolat. Carxofes i aubergínies. La vida lenta.

Greu accident aeri d'un avió que s'ha enlairat de El Prat  cap a Dusseldorf. 150 morts. No puc, aquestes notícies m'impressionen molt. Dilluns agafem avió a Sevilla. Se'm fa un nus a la gola. Ploraria, si no m'esforcés a no fer-ho. Emocions incontrolables.

Pastís de poma amb pasta alsaciana. 

Plou tot el dia. Les roses encara no han esclatat. Les flors i els tanys nous de la dipladenia i la buganvíl·lia, tampoc. Primavera poc lluïda, de moment.

Ll.A. Baulenas, Noms a la sorra.

Dia 23 de març de 2015

He llegit en un article que en el futur coneixerem noves maneres de crear economia, societat, desig i productivitat. I que tal transformació es produirà (si és que es produeix) a través d'un nou règim d'innocència. Noves maneres de fer-nos rics o d'arruïnar-nos, de reagrupar-nos en noves tribus, de voler al preu  que sigui algunes coses (o totes!) i de fabricar nous materials que ens permetin transformar el món en una altra cosa. Tot açò només serà possible si ens ho creim tot d'una manera innocent a més no poder.

A Cuines, feta una coca de mel per la senyora Rosa. Setmana dedicada a les pastes tradicionals de les terres de l'Ebre. Penjat al Soundcloud.com 3 poemes (Aquests poemes, Rars, Tot o res)

Llegit "La vida lenta", de Pla. Cuinat lluç amb salsa verda, per dinar de demà. Escrit una mica de "Una dona a la finestra" . Una insisignificança. El "Quadern blau" està estancat. La idea era presentar-lo a qualque premi. Les feines de casa són immenses. No he sortit al carrer. Eleccions andaluses. Res. Una truita amb patates, carbassons i ceba. Pur "postureo", ha dit l'Iceta en una entrevista a TV3. Com ells. Ganes d'estampar-li un ou cru a la calba, si no el necessités per la truita. 

Podar dos ramells. Ni una flor. La vida, a vegades, és lentíssima i sembla que no hi passa res. Res de nou.

Immutable exorbitància

Foto: Google

Tot o res

Tot o res

Neix al matí, mor a la nit, i sempre.

És la carn i l'esperit, sense embuts.

Bocana del vell port de casa teva.

Mana amb dit inerme, és molt cabut.

És la negror dins una llum que encega,

és copa plena de buidor i delit.

Esborra roig a la sang i la crema.

Zeros i lletres al quadern, escriu.

Nit i dia, viatger, no s'atura.

El temps teixeix amb un fil sense fi

Cap pas no vol seguir ni fets augura.

Ningú no és seu, tot el que és, morí.

Si escau, tot o res, fa plorar o riure.

Altra cosa no és, sinó el viure.