Gödel

Venim d’una boscana i d'un boscam.

Seguim d'una conilla belles pistes

Nedam contracorrent en foscos brams,

cercam en l'exhaurit una altra via.

Refets, inacabats, els més esquius,

si mai ens ho creiem, ja l'hem fallada.

Som ou, som un anou baixant pel riu,

matriu nul·la i mula desbocada.

No som mai acabats, ni coonjugats,

no som predicatius, cap cosa feta,

som una incompletesa universal.

Lluitem per una sort, per una vida.

Venim d'una riuada i en la mar

morim, la vall tranquil·la, l'etern boscam!

Tabul Bosh