Rasc els versos amb les ungles,
com un ca famolenc o com un gall;
una escorça els amaga, i prov
de treure-la amb penes i treball.
En la gemma de l'ou de les paraules
em distreu barrejar-hi tots els dits;
i a la clara, muntar-la, fer un pastís
de merenga tan gros com una taula.
Una línia banal tenc en el cap
que em separa el real de bells misteris:
ho mescl tot, amb cols i naps.
Un eclipsi em tapa la raó,
tenc el cap foradat de poesia
i foll amb muses sense protecció.
Antoni Taltavull
