Si fa no fa

Tant és l'ungla com el cervell

Tant el cabell com les estisores

Tant és el cap com el capell

Tant és l'absent com qui l'enyora

Tant la taca com el mantell

Tant el segell com la saliva

Tant la cua com el clatell

El ganivet o la ferida

Tant és l'arena com la mar

Tot és la mort, tot és la vida!

Tabul Bosh

Si fa no fa

                                                        

Tant és la flor com qui la talla

Tant és la pluja com la sequera

Tant és el llop com el ramat a la cleda

Tant és la puta com qui la paga

Tant és el pres com qui el tanca

Tant és el mar com l'ampla terra

Tant és la vall com la muntanya

Tant és la veritat com la quimera

Que tots festegem la mateixa dama

I a tots ens trincarà, la punyetera!

Tabul Bosh

Si fa no fa

Tant és l'acte com la potència

El preàmbul com la conclusió

Tant és el cònic com el rodó

Tant el diable com la innocència

Tant és el reny com la recompensa

La bufalaga com l'hortènsia

Tant fa feiner com diumenge

Tant és la pressa com la paciència

Tant és el coc com qui el rosega

Tant és la dreta com l'esquerra.

L'esquena anvers és del pitram.

Tot el que és recte es doblega.

En el clatell hi ha la cara.

Ens regiram dins el mirall.

Tabul Bosh

Quaranta-cinc

                                         

                        

                            

Una hora davant de l'altra i caminar.

Dues hores a la taula amb un te.

Tres hores al balcó, i la senyera.

Quatre hores al dia per llegir.

Cinc hores de vida per plaer.

Sis hores de sol a la nevera.

Set hores per la càrrega del seny.

Vuit hores de dormir, i somnis vius.

Nou hores per a la barca, i bon vent.

Total:

Quaranta-cinc hores per viure un dia.

SOL

M'aixec  

sol. 

Amb el meu temps.

I a l'espai que habit 

només hi som 

jo.

I mir 

 el món,

amb mots

que imagin.

Poema.

 

RELS

 

Ma mare em volia, mon pare també

La vida em venia de l'una i de l'altre

Germans en tenia, i amics del carrer

Molt senzill vestia, no teníem sastre.

A casa vivíem amb molt pocs doblers

Al pare no el vèiem si no era diumenge

Al pati jugàvem al rei del femer

A taula ens en fèiem ben poques, de festes.

I anàvem a escola amb els capellans

En dues rajoles volíem ser sants!

QUI

Ja sé que molts han escrit sobre el cel

I s'han demanat què hi ha darrera

De tanta encesa i tanta foscor.

Qui va penjar l'envelat?

Qui va muntar l'escenari?

Qui va contractar l'orquestra?

Quan va començar aquest ball

al voltant dels forats negres?

Qui va fer el primer estrall?

Quan de nit miro el cel, no és cel

el que busco, sinó el que romandrà

quan cremi tot l'encenall.