Quan seré mort,
no ajornaré més poemes,
no ajornaré més viatges,
no ajornaré més plaers,
ni ajornaré més dies.
Quan ja no sigui poeta,
els versos existiran sense mi,
i allò que fa la vida mereixedora
de ser viscuda,
continuarà sense que jo hi sigui.
I els dies se succeiran,
un darrere l'altre,
i els poemes,
i els viatges,
i els plaers.
Els dies continuaran
amb tot allò que, només,
us hauré deixat ajornat.
Tabul Bosh
