Després de tu, els pronoms van quedar orfes,
sense el teu cos les mans em desertaren,
els ulls em reclamaven la llum de ta mirada,
la boca s'assecà com una font abandonada;
els mots ja no hi rajaven,
els versos hi morien,
assedegats de tes besades.
La teva absència va marcir les roses.
Ara, cada diada de Sant Jordi, em regales un llibre.
I, dins les seves pàgines,
inútilment m'afanyo a buscar-te.
Tabul Bosh
