Goig en la pedra d'església, boda feliç, tan austera;
mínima festa infantil de vorera, camises de seda.
Negre va l'home, la barba, carbó, i el cabell de la núvia.
Jo, que m'ho miro de lluny en el temps, en la pedra em fonia.
Tabul Bosh
REALITAT Ara que t'han fet fora les metàfores, que a la lleixa de les rimes ja no arribes, que no et deixen passar les meton...