Un poeta fa col·lecció de mots,
els posa en vitrines, els etiqueta;
els treu del seu hàbitat natural,
els mostra com són, a pell descoberta.
"Contempleu", ens diu "aquests dissortats,
com no valen res, sense referències".
N'assenyala un, que es diu Llibertat;
tremola de por, en la seva nuesa.
Els mots són molt poc, dins un decasíl·lab,
enreixat de versos, Amor és un fat;
no viu, Veritat, entre monosíl·labs.
Quin és l'objectiu del col·leccionista?
Què en fa el poeta de les paraules?
Potser el mateix que un taxidermista.
Tabul Bosh
