Perquè he penjat els meus versos diaris
d'un fil on s'hi posen les vinjolites
i els llamps hi fan rotllana.
I les ventades s'hi adormen
entre flocs de nuvolades.
I les paraules s'hi enrampen
i muden sa fesomia.
Perquè he caçat els meus versos salvatges
amb un arc i una fletxa de tinta
i els he tancat dins una gàbia.
I sa cridòria em desperta
totes les nits, plena de ràbia.
I em diuen: "Dona'ns paraules
per matar la nostra gana!"
Tabul Bosh
