Mai no seré guaraní
ni tampoc gens rondinaire,
tanmateix som menorquí
tot i que no es nota gaire.
Al carrer d'Alcántara vaig néixer
prop d'un cine vaig mamar,
al poble de Ciutadella
ben al costat de la mar.
Al carrer de Sant Isidre
vaig conèixer uns sabaters;
a sa banqueta, de vida,
vaig anar a escola sens papers.
Ses glosses eren de riure
i qualcuna de tristor,
de peu dret, sense cadira,
n'escoltava sa lliçó,
Avui encara record
la seva filosofia:
"De qui el vetlla i del mort
és millor riure en la vida"!
Tabul Bosh
