Es mouen les fulles dels arbres
amb indicis de treva després de la tempesta.
Els para-sols es preparen per amorosir
l'abraçada d'un sol rabiüt.
El cel treu de l'armari el seu vestit nou
d'un blau enigmàtic.
Un altre horitzó assenyala l'estel
de la senyera
enllà de la barana.
Els cossos es materialitzen
en idees sucades en somnis
ofegades en sucs i cafès i en ratlles
escrites d'una realitat insomne.
Un croissant, un entrepà,
i tot és obert, nou, verd, una altra vegada.
Tabul Bosh
