T'has assegut a una taula, apartat.
Amb cullera, ganivet i forquilla
esperes
que t'arribin els plats del nou dia.
Ensalives paraules que has inventat.
Res has paït de tot el que has menjat
i entre singlots has provat de rimar
aquest senderi i aquesta follia
de vell orat.
Obres la ment i hi enfonyes sense embut
la menja verda, veritats de mal pair.
T'empasses el greixós bocí,
l'agredolça ingesta,
els sucs podrits,
la bola d'un pa
sacríleg
i dius:
Quina merda!
Tabul Bosh
