De com solcàvem, sense bitàcola, les mars de la joventut
i de com el nostre penell girava en totes les direccions.
Solcàrem, sense bitàcola, les mars de la joventut.
El nostre penell girava en totes les direccions.
Amb un paquet de celtes i un garbuix de cançons
ens fumàvem els dies i engolíem els mots.
El cor es desbocava, cavall sense genet.
La terra trepitjada s'obria en un infern;
Era un fester de roses on cremàvem de nits:
eren dones, les roses, i el foc, el nostre desig.
Tabul Bosh
