Ha entrat per una porta que no coneixíem
Com una maledicció dels temps bàrbars
Com una malura que crèiem extingida
Com una bèstia afamada
Ha tornat com tornen les dissorts i les nuvolades
Com bramen les tempestes
I com maten els assassins en sèrie
Que durs seran aquests temps
Amb la seva presència
Que dur serà viure amb tanta barbàrie, amb tant odi!
Mai ens haguéssim imaginat que existia aquesta porta
Per on ha entrat, un altre cop,
La bèstia més cruel, la més inhumana!
Tàbul Bosh