La mort no hauria de jugar tant amb nosaltres, però es veu que som una de les seves joguines preferides. I ho fa per molt mala cara que li posem, per molt que li diguem que ens deixi tranquils, que no ens agrada jugar amb ella! Els músics li diuen que se'n vagi amb la música a una altra banda; els metges no li donen cap permís per jugar amb ells a metges i infermeres; els cuiners l'envien a fregir espàrrecs; els poetes, que són els més juganers amb les paraules, fan per enganyar-la, per distreure-la!
Però ella, vinga insistir, la caparruda! No entén que ningú no vulgui jugar a cartes amb ella, perquè sempre, sempre acaba fent trampes! Tampoc no vol reconèixer que és una mala jugadora, que reparteix el joc molt malament, que té un macabre esperit esportiu, que sempre vol guanyar i que no sap perdre.
El més dur, però, és que, encara que ningú no vulgui jugar amb ella, sempre en troba la manera! Com s'ho fa, ningú no ho sap. N'hi ha qui creu que sí, que n'hi ha un que ho sap: Déu. Però, ai!, no el veig molt interessat a revelar-nos el seu secret, sincerament.
Així que no ens queda cap més remei que admetre-la en els nostres jocs, la mala p.!
