PARLEM
Dono
per fet que les paraules viuen
i que
coneixen la nostra existència,
que
són en el foc i en la tristesa
que
incendia les nostres nits,
que
ens fan el llit
on
descansa la nostra ignorància.
Dono per fet que les paraules estimen,
que ens omplen les copes del desig,
que
ens escullen la roba i la passió,
que
ens despullen,
i ens canten,
i ens fan ser el que som
i el que no.
Les paraules ens
fan estar
en el lloc que ocupem,
i en tants altres.
Les paraules viuen, i ens estimen,
i tant!
Si no,
per què parlaríem?
Tabul
Bosh
