LA
LLUNA
Voldries
escriure'l i no te'n surts.
Hauria
de ser d'un material
fràgil
i alhora resistent, un pel
subtil
i lleu, però també rotund.
Tindria
música de fons, camins
que es
perdrien per muntanyes i boscos.
Portable,
còmode, com un vestit
d'entretemps,
sense premisses tancades,
seria
entès per tothom, sense trampes,
com
una invitació o una esquela.
Faria
temps, entre les hores buides,
seria
l'acord i la partitura,
el
pitxer on moren les flors, el riu
d'una
mar fonda i prematura.
Voldries
un poema especial,
rotund,
Tabul.
I també vols la Lluna!
ATaltavull
