Zuric

1. Aquest és el primer de tants dies i el darrer de tants altres. He seguit reescrivint fragments revisats de "De cul de bòtil". Aquesta va ser la meva novel·la iniciàtica, que vaig escriure fa més de trenta anys. Record que bona part la vaig posar damunt paper assegut en una taula del primer pis del cafè Zuric, a la plaça Catalunya. Allà van veure la llum n'Acaci i en Feitzar. Va ser entre cafè i cafè en el mític local barceloní que sa plaça des Born de Ciutadella es va fondre i va enxampar un aspirant a escriptor, que s'ofegava així en una mar de lletres i de paraules, en un delubí filosòfico-poètic que el portaria cap a les interminable planes del Gran Llibre. Allí n'Acaci es lleparia ses ferides de guerra, d'una guerra que havia devastat un home en tots i cada un dels seus fronts. Allí n'Acaci ploraria per la incapacitat de conservar el seu gran amor i es preguntaria tots els perquès possibles i també els que no poden ser formulats. 

Prec

Dolors

Les dones i els dies

Antull

Ofici

Les mans

                   Us tapeu amb poques paraules,
                        ocells tremolosos entre el fullam.
                        I enceneu la llum de l'albada
                       en el cel de les vostres mans.

                                              Antoni Taltavull