dilluns, 16 d’octubre del 2017

16-10-17





Les portes han perdut pany i frontisses,
 les finestres no guaiten al carrers,
les escales ja no pugen, no frissen
a dur a dalt de tot, terrat del saber.


Als balcons ara hi dorm la tarda trista
que enyora aquell estel rejovenit.
A la vila no hi ha ball els dissabtes
no hi ha vermut, els diumenges matí.

Ja res no serà com solia,
el temps és com un vendaval,
tot ho trastoca, tot ho capgira.


Ja res no serà com volia.
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?





Antoni Taltavull, 
Poemes ajornats

REALITAT

  REALITAT       Ara que t'han fet fora les metàfores, que a la lleixa de les rimes ja no arribes, que no et deixen passar les meton...