Les portes han perdut pany i frontisses,
les finestres no guaiten al carrers,
les escales ja no pugen, no frissen
a dur a dalt de tot, terrat del saber.
Als balcons ara hi dorm la tarda trista
que enyora aquell estel rejovenit.
A la vila no hi ha ball els dissabtes
no hi ha vermut, els diumenges matí.
Ja res no serà com solia,
el temps és com un vendaval,
tot ho trastoca, tot ho capgira.
Ja res no serà com volia.
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?
La vida és com una partida.
A qui li ha sortit aquest dau?
Antoni Taltavull,
Poemes ajornats
Poemes ajornats
