dijous, 7 de gener del 2021

Poema ajornat



Ara reescriuré un poema ajornat

Quan l'hauria de fer m'he capgirat

I el paper era jo, llum apagat

I el poema s'ha amistançat amb el jorn

que l'havia inspirat.

I junts s'han assegut a la meva cadira

I a mi m'han ignorat

Paper a les fosques en la cel·la

D'una pàgina en blanc

on només he pogut escriure:


poema ajornat.




Tabul Bosh

dimecres, 30 de desembre del 2020

Ofici



És innocu escriure sobre escorpins?

És agosarat lloar la desídia?

És banal conjugar versos i mort? 

És amable acaronar la immundícia?


La mentida rimada és eficaç?

Qualsevol cosa per banal que sigui 

Si és dins un poema ja fa al cas?

Digues-ho tu, que has muntat l'artifici:


De què t'ha servit seguir-me el pas?

Trobes que ser poeta és un ofici?



Tabul Bosh

Poemes ajornats


diumenge, 6 de desembre del 2020

Cuinons


En la cassola he ordit

Un peix menjant-se una favada

En la llibreta he sofregit

Alls i paraules, prosa picada.


En la sarsuela he fet surf

Sobre un calamars, una esquiada

Farcit un llibre de cus-cus

Me l'he empassat a cullerades.


En tal teulada m'he perdut

Ebri de mots i bafarades.




Tabul Bosh

DOLOR



Quina forma té el dolor?

És quadrada o circular?

Discontinua o lineal?

Com dibuixo el dolor?


Si l'esquena em fa mal

Quin color té aquest dolor?

És gris, és negre o és blanc?

De què es pinta el dolor?


El dibuixo dins un marc?

És abstracte o real?

De quin art és el dolor?


Concepte



He provat el concepte vers

Posant-lo en remull dins una ribella 

He remenat la barreja fins que ha fet escumera, primer,

I després ha absorbit el meu braç que ha esdevingut 

Una barca enmig d'una tempesta

El concepte vers s'hi ha muntat i ha començat a remar

Entre esbufecs

Allà l'he deixat, remuntant les onades


Ara estic aprenent a viure amb el que ens queda, 

Al meu cos i a la meva vida de poeta experimental.



Ataltavull

Poemes ajornats




dilluns, 26 d’octubre del 2020

COSSOL





Doneu-vos suport, consol, fonament,

aculeu els dubtes, la por, la ira,

poseu-hi estels, en la vostra ment,

certesa, ferment, prestigi i estima


Doneu-vos treball, feinada i enginy,

mateu la rapinya, la fam, les penes,

poseu-hi fanals, al vostre carrer,

arbres i asfalt, cadires i voreres


Doneu-vos el premi més matiner,

el d'estar desperts quan neix un nou dia!


dijous, 22 d’octubre del 2020

Ximple proesa






Escric poemes mentre faig altres ximpleries.
Per ara no he aconseguit aixecar la veu
més enllà de les cantonades de la meva taula.
A la tele surten dones nues
i també les seves tetes rimen amb la 
meva taula i són com ella estrictament planes.
També escolto mentre em despullo que Déu 
fa tantes ximpleries com les fembres que corren
al so del seu borrissol i la seva xaiesa.
Espremo sucs a la meva taula i els ruixo
amb unes estadístiques acceptables que crec
manipulades per delicades espècies de ximpleria,
d'aquelles que mereixen un solo de bateria,
un retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,
sobre els meus poemes de sobretaula.
I xuclo les miques de les mines dels llapis
amb què escric.
I les margalides, ara esfèriques, de les dones 
que lluen tanta poesia despullada.
I me'n ric, de la meva ximple proesa.




AntoniTaltavull







REALITAT

  REALITAT       Ara que t'han fet fora les metàfores, que a la lleixa de les rimes ja no arribes, que no et deixen passar les meton...