Escric poemes mentre faig altres ximpleries.
Per ara no he aconseguit aixecar la veu
més enllà de les cantonades de la meva taula.
A la tele surten dones nues
i també les seves tetes rimen amb la
meva taula i són com ella estrictament planes.
També escolto mentre em despullo que Déu
fa tantes ximpleries com les fembres que corren
al so del seu borrissol i la seva xaiesa.
Espremo sucs a la meva taula i els ruixo
amb unes estadístiques acceptables que crec
manipulades per delicades espècies de ximpleria,
d'aquelles que mereixen un solo de bateria,
un retruny de fluïdesa poètica sense baixes passions,
sobre els meus poemes de sobretaula.
I xuclo les miques de les mines dels llapis
amb què escric.
I les margalides, ara esfèriques, de les dones
que lluen tanta poesia despullada.
I me'n ric, de la meva ximple proesa.
AntoniTaltavull
.jpg)
