PARANY

He tastat les intimitats d'un pèsol

I la calç he pintat en colors vius

Amb les ungles en sang he escrit un rètol

Amb el teu nom inefable i esquiu.

He viscut en l'infern d'una butxaca

He caigut en el parany d'un desig

Que en dies laborables m'obligava

A celebrar amb el teu cos un festí.

Per culpa teva he viscut, estimada,

Dins la xarxa dels peixos, sent dofí!

FAT

Com un qui cou al forn les albergínies

I espera, frisós, que es facin delit

-Un cop les ha omplert amb cent delícies-

Jo espero d'aquests versos tal profit.

Com al nàufrag que es gronxa en una barca

Enmig de la fredor de l'oceà

Tot esperant recalar en una platja

Em passa a mi, que tot ho vull esbrinar.

I tot és esperar una cosa o altra

El profit, el delit, el nostre fat!

AntoniTaltavull

Poemes ajornats

FONAMENT

Com un qui cerca entre l'arena

fortunes ínfimes i resplendents

Entre els meus dits s'escolen hores

Que em criden àvides de pensaments.

Com un qui neda vers la platja

Contra el corrent d'aigües i vents

Fats i miratges m'arrosseguen

Enllà d'un mar fondo i lluent.

I passo el temps pensant la traça

per fer un vers amb fonament!

AntoniTaltavull

Poemes ajornats

PLOU

Cada dia és molt de temps, i plou

I cada gota em porta records

Que dringuen en els vidres

De la finestra com becs de corb.

Cada hora és un conte incert

I cada mot una serpent

Que escriu en el desert

Ondulant de la meva ment.

Cada hora és un munt de temps, i plou

I m'enterro en els fonaments.

AntoniTaltavull

Poemes ajornats

Batall

Un poema és com un badall

O estàs avorrit o tens gana

O tens son o t'has vist en un mirall

I et fa vessa allò que et demana.

Digues que veus el que ningú no veu

I que sents el que ningú no escolta

El món invisible que transitem

El fi de l'univers que ens envolta.

Un poema és com el batall

D'una campana que sempre ressona!

AntoniTaltavull

Fiabilitat

Poetastre amb una espelma us convida 

Que el seguiu amb el temps i una canya

Que li feu la traveta si us priva

De llibertat, si penseu que us enganya.

Amb ell no sabreu si deveu el pa

A un déu savi o a una natura estranya

Tanmateix a cercar-vos algú vindrà

I li haureu de dir una cosa o l'altra.

Aquesta és la virtut de la poesia:

És el mirall més fiable que teniu a casa.

Tabul Bosh

Poema ajornat

Ara reescriuré un poema ajornat

Quan l'hauria de fer m'he capgirat

I el paper era jo, llum apagat

I el poema s'ha amistançat amb el jorn

que l'havia inspirat.

I junts s'han assegut a la meva cadira

I a mi m'han ignorat

Paper a les fosques en la cel·la

D'una pàgina en blanc

on només he pogut escriure:

poema ajornat.

Tabul Bosh