TÀPERES

En Pepe es loco i en Tomàs del Oro

En Tòfol pistola i es Colibrí

I cas Caveguell i can Coca Rossa

I Ca sa Pollaca i cas Cabrit

I can Remena i ca sa Morena 

I cas cabo Pipa i l'amo des Gall 

Es Caragol, es Sexo, i en Xinxeta 

I can Coll de Dama i cas General

En Calepo, es Peix Porc i en Mamella

En Colauet, en Dumbo i en Pintat

I, tots ells, tàperes, de Ciutadella!

INJUSTÍCIA

 

No picaré l'ham de la impotència

No em faré l'orni davant del vers

Venceré la por amb la consciència

Sense prodigis ni miraments

Polsaré el batec de l'existència

Llegiré el llibre del món divers

Patiré el dolor d'una sentència

I l'esperança de nous sabers

Hauré de fugir de la inclemència

De la injustícia dels darrers temps.

En Sacalenguas

 Mestre Antoni Mesquida Cavaller

Traginava pel Born un lleig malnom

Ni una en perdonava en son paper

De director franquista de renom

No sé si a ensenyar hi posava fe

No sé si a ca seva era home de bé

Però al pati des Born era un destraler

Treia sa llengo per pegar millor

En Saca li dèiem en fred i en calent

Producte d'uns temps d'odis i tristors.

Bimbolles

                                         

                            

Coneixeu en Joan de ca ses bessones?

Sabeu que na Tònia es deia Ametler?

No heu tastat mai els gelats de cas Mèrvol?

Sabeu com pelava en Marc es barber?

Sant Pere d'Alcántara i Sant Isidre

No eren dos sants sinó els meus carrers

Jugàvem a tot, a matar o viure

A perdre o guanyar, a ser o no ser

Encalçàvem moixos i vinjolites

I anàvem en pèl a s'hort d'en José.

L'ÚLTIMA PARAULA

T'estic esperant, pacientment

Perquè sé que encara tardaràs

En trobaràs moltes, abans que a mi

Faràs les giragonses que ens separen

Escriuràs poemes en ma absència

No em trobaràs a faltar en el silencis

En què busques ecos de versos nous

T'esperaré, si cal, eternament

Soc l'última de les teves paraules.

TONITALTAVULL

TU

 A tu, que llegiràs algun dia aquest poema

Que entendràs cada paraula i cada vers

Que el miraràs com un estratagema

Que et gronxarà en sentiments polivalents

A tu, que tens un cos i una cara

Que tens mirada, que respires i tens seny

Que escoltes el ressò de les paraules

Quan t'entren per la boca com un vent

A tu, que colgaràs algun dia aquest poema

En les dunes d'una platja o en un plec del teu cervell.

JO

 A tu, que no llegiràs mai aquest poema

que no tens sang dins de les venes

 que ets de Mart o d'un altre planeta
 que mai no has trepitjat aquesta terra
 que et vas oblidar d'acudir a la cita
 que et vas passar de frenada
que no vas entendre el prospecte
 que ets d'una dimensió amagada
 que no figures en cap diccionari

A tu, que serem tots quan tot acabi!