Ja sé que molts han escrit sobre el cel
I s'han demanat què hi ha darrera
De tanta encesa i tanta foscor.
Qui va penjar l'envelat?
Qui va muntar l'escenari?
Qui va contractar l'orquestra?
Quan va començar aquest ball
al voltant dels forats negres?
Qui va fer el primer estrall?
Quan de nit miro el cel, no és cel
el que busco, sinó el que romandrà
quan cremi tot l'encenall.
He aturat el vol de les gavines
-adesiara em poblen el terrat
d'un mar llunyà amb els seus xiscles-
I he ordit un planeta imaginat.
He talat dels arbres tot el ramatge
-adesiara em poblen el son
d'un bosc llunyà amb el seu fullatge-
I he ordit una terra sense nom.
He aturat les busques del rellotge
I he dit una vida sense mort.
En néixer vaig ocupar un solar
On edificar-me, rost pedregós,
I el vaig anar aplanant amb el pedreny
Trossejat dels dies, a cops de mall
I a cops de fortuna, joc carregós.
Vaig fer dels llibres els meus fonaments
Altres no en tenia, i sobre els seus fulls
Vaig alçar columnes rostrals, cantons de marès
I la poesia.
I ara, aquesta casa, passats els anys,
Contempla, plàcida i humil, la vida.
En Pepe es loco i en Tomàs del Oro
En Tòfol pistola i es Colibrí
I cas Caveguell i can Coca Rossa
I Ca sa Pollaca i cas Cabrit
I can Remena i ca sa Morena
I cas cabo Pipa i l'amo des Gall
Es Caragol, es Sexo, i en Xinxeta
I can Coll de Dama i cas General
En Calepo, es Peix Porc i en Mamella
En Colauet, en Dumbo i en Pintat
I, tots ells, tàperes, de Ciutadella!
No picaré l'ham de la impotència
No em faré l'orni davant del vers
Venceré la por amb la consciència
Sense prodigis ni miraments
Polsaré el batec de l'existència
Llegiré el llibre del món divers
Patiré el dolor d'una sentència
I l'esperança de nous sabers
Hauré de fugir de la inclemència
De la injustícia dels darrers temps.
Mestre Antoni Mesquida Cavaller
Traginava pel Born un lleig malnom
Ni una en perdonava en son paper
De director franquista de renom
No sé si a ensenyar hi posava fe
No sé si a ca seva era home de bé
Però al pati des Born era un destraler
Treia sa llengo per pegar millor
En Saca li dèiem en fred i en calent
Producte d'uns temps d'odis i tristors.