Si fa no fa

Tant és l'acte com la potència

El preàmbul com la conclusió

Tant és el cònic com el rodó

Tant el diable com la innocència

Tant és el reny com la recompensa

La bufalaga com l'hortènsia

Tant fa feiner com diumenge

Tant és la pressa com la paciència

Tant és el coc com qui el rosega

Tant és la dreta com l'esquerra.

L'esquena anvers és del pitram.

Tot el que és recte es doblega.

En el clatell hi ha la cara.

Ens regiram dins el mirall.

Tabul Bosh

Quaranta-cinc

                                         

                        

                            

Una hora davant de l'altra i caminar.

Dues hores a la taula amb un te.

Tres hores al balcó, i la senyera.

Quatre hores al dia per llegir.

Cinc hores de vida per plaer.

Sis hores de sol a la nevera.

Set hores per la càrrega del seny.

Vuit hores de dormir, i somnis vius.

Nou hores per a la barca, i bon vent.

Total:

Quaranta-cinc hores per viure un dia.

SOL

M'aixec  

sol. 

Amb el meu temps.

I a l'espai que habit 

només hi som 

jo.

I mir 

 el món,

amb mots

que imagin.

Poema.

 

RELS

 

Ma mare em volia, mon pare també

La vida em venia de l'una i de l'altre

Germans en tenia, i amics del carrer

Molt senzill vestia, no teníem sastre.

A casa vivíem amb molt pocs doblers

Al pare no el vèiem si no era diumenge

Al pati jugàvem al rei del femer

A taula ens en fèiem ben poques, de festes.

I anàvem a escola amb els capellans

En dues rajoles volíem ser sants!

QUI

Ja sé que molts han escrit sobre el cel

I s'han demanat què hi ha darrera

De tanta encesa i tanta foscor.

Qui va penjar l'envelat?

Qui va muntar l'escenari?

Qui va contractar l'orquestra?

Quan va començar aquest ball

al voltant dels forats negres?

Qui va fer el primer estrall?

Quan de nit miro el cel, no és cel

el que busco, sinó el que romandrà

quan cremi tot l'encenall.

DIT

He aturat el vol de les gavines

-adesiara em poblen el terrat

d'un mar llunyà amb els seus xiscles-

I he ordit un planeta imaginat.

He talat dels arbres tot el ramatge

-adesiara em poblen el son

d'un bosc llunyà amb el seu fullatge-

I he ordit una terra sense nom.

He aturat les busques del rellotge

I he dit una vida sense mort.

EDIFICI

En néixer vaig ocupar un solar

On edificar-me, rost pedregós,

I el vaig anar aplanant amb el pedreny

Trossejat dels dies, a cops de mall

I a cops de fortuna, joc carregós.

Vaig fer dels llibres els meus fonaments

Altres no en tenia, i sobre els seus fulls

Vaig alçar columnes rostrals, cantons de marès

I la poesia.

I ara, aquesta casa, passats els anys,

Contempla, plàcida i humil, la vida.