Cavalls sense
brida
Has trobat els mots de tants poemes,
les paraules has gaudit de tantes novel·les.
Creuaven un pont,
cantaven fent via,
solcaven un mar
amb veles de vida.
Mil versos sabuts
capítols, històries,
guardats en el calaix de la memòria.
T’has enriquit de fets incomprensibles,
dels ulls de tants infants i ses respostes,
dels mestres antics n’has entès els signes,
has oït els déus darrera ta porta.
Creuaven un pont,
cantaven fent via,
solcaven un mar
amb veles de vida.
Mil versos sabuts,
capítols, històries,
guardats en el calaix de la memòria.
Escoltaves l’aigua que omplia els pantans,
l’arrel que nodria arbres i vides.
Senties
les veus del llit estant,
d’aquelles muses que t’espiaven.
Creuaven un pont
Tabul,
solcaven un mar,
i tu els
senties,
car eren pura vida,
poesia desbocada,
Cavalls sense brida!
