Tempus

 

Ara que als dies ja no hi puc entrar de franc

i que als cines m'han barrat les aventures;

ara que les nits no puc travessar sense xarxa

i que als bars em marejo dalt la barra;

ara que als matins el mirall m'espanta

i que als parcs els bancs m'encalcen;

ara que les dones són cada cop més joves, 

més belles i més altes

i ara que mes hores són cada cop més llargues,

més velles i més vagues;

ara, potser, ha arribat el moment de vendre'm les paraules 

que ja no em fan servei,

i viure només amb les estrictament necessàries.

Tabul Bosh

Fotut

 

Ara que m'han fet fora les metàfores

Que ja no arribo a la lleixa de les rimes

Que no em deixen passar les metonímies

La frontera de cap dels seus dominis.

Ara que ja no entenc les sinècdoques

I la lírica m'ha girat l'esquena.

Ara que el Poema m'ha declarat "persona non grata"

I la Polifonia investiga

la legalitat del meu vers.

Ara, més que mai, hauré de carregar la meva arma.

I disparar futur a tot i a res!

Tabul Bosh

Vorriment

 

Badalles, poeta de fireta?

Tos versos ensucrats ja no entretenen?

Tremola ton fuet davant les feres?

El llapis no t'escriu?

Les muses ja no et venen?

Ja no tens res a dir, dalt l'escenari, poeta?

El públic se't fa esquiu?

Badalles, poeta de diari?

En l'ham ja no tens esquer?

Has esgotat el temari?

T'han vist el llautó, les metàfores?

Quan surts a lligar-les, les rimes es fan l'orni?

Et canses, poeta, de fer rodolar la pedra,

de llaurar en terra erma?

Vols deixar, per sempre,

aquesta feina ingrata,

Aquesta mort en vida?

A tu qui t'ho ha manat, d'escriure poesia?

Tabul Bosh

Rocoi

 

L'Ema Rocoi, registrador contrastat

Fat inamovible, motor granític del debat nacional

Ha explicat, amagat en el plasma, que no té pensat

Moure cap plat de la taula

Que fa tres-cents anys que té parada

Que no hi afegirà ni en traurà convidats

I que no obrirà la carta

a nous productes de mercat.

Que tot està fermat i ben fermat,

Ha reblat!

Tabul Bosh

Pepe Parena

 

El Pepe Parena em fa molta pena

Les mans té tacades de tinta seca

Que fa pudor a rena, en Pepe Parena!

El Pepe Parena em fa molta ràbia

Quan toca la flauta sense saber-ne

I canta cançons, ai, de la Renánia

"Pepe Parena, em treus de polleguera

Jo, si fos jutge, et faria els papers

T'enviaria de pet a Estremera!"

Tabul Bosh

Parlem

 

Dono per fet que les paraules viuen

I que coneixen la nostra existència

Que són en el foc i en la tristesa

que incendia les nostres nits

Que ens fan el llit

on descansa la nostra ignorància

Que ens omplen les copes del desig

Que ens escullen la roba i la passió,

que ens despullen

I ens canten i ens fan ser el que som i el que no

i ens fan estar

En el lloc que ocupem i en tants altres.

Les paraules viuen, i tant!

Si no, de què parlaríem?

Tabul Bosh

Gràcies

 

Als ardits que llegiu aquests poemes

Gràcies per la mirada concentrada

per fer-los contracte, donar-los feina.

Gràcies per l'acollida, pel pa i per l'aigua.

Sense vosaltres tal volta serien

el polsim que embruta la meua taula

Sense vosaltres s'ofegarien

en una mar de clips, pobres nàugrags.

Gràcies, lectors, per salvar les paraules,

que fugen de mi, soles i desemparades!

Tabul Bosh