Pensament

 

Els pensaments em ballen 

com alls dins la cassola;

al punt, li afegiran sabor i tabola

a aquesta hora del dia 

que tot just esclata;

o, cremant-se, li donaran el gust

d'una sola de sabata.

Els pensaments pendolen

a dalt d'un precipici

o fan un balanceig 

damunt de les onades;

adés i ara, ens porten 

cap a tombs d'alegria,

o ens fan tastar la por 

de mals averanys 

o de penes furtives.

AntoniTaltavull

Llindar

 

En el llindar del barranc

ja no hi creix l'herba,

les pedres punxen, fan mal,

i hi ha escorpins;

en la planura del fang

l'aigua és tèrbola,

l'ànima fosca i venal,

i llosca l'ètica.

En el llindar de la fi

el perill és real

d'una mort prou tètrica!

Tabul Bosh

Oblit

 

Després de tu, els pronoms van quedar orfes,

sense el teu cos les mans em desertaren,

els ulls em reclamaven la llum de ta mirada,

la boca s'assecà com una font abandonada;

els mots ja no hi rajaven,

els versos hi morien,

assedegats de tes besades.

La teva absència va marcir les roses.

Ara, cada diada de Sant Jordi, em regales un llibre.

I, dins les seves pàgines,

inútilment m'afanyo a buscar-te.

Tabul Bosh

Prou

 

Pareu el carro ja, que va pel pedregar,

mateu la criatura, el monstre que heu creat,

enfileu ja l'agulla, cosiu tots els forats.

Digueu la veritat, no feu més jocs de mans,

buideu ja el femer, tanqueu ja les ferides,

en llagues i terrers poseu desinfectants.

Pareu ja aquesta roda, cremeu aquest llibrot

Cloeu aquesta història d'errors i disbarats.

Fugiu d'aquest illot de selves i paranys
traieu a les paraules el vel que els heu posat!

Tabul Bosh

Certes paraules

 

Des que he oblidat Salinas i Neruda

i del pits de la Núria la premuda;

des que Quevedo ja no em fa cap gràcia

i no em calen condons de la farmàcia;

des que el Quixot s'ofegà a Macarella

i Petrarca matà la meva Laura;

des que Machado emprengué el seu viatge

i l'hepatitis en prengué el coratge;

des que el Temps aterrà davant de casa

i tots els meus camins ja fan baixada,

de llavors ençà,

conviuen sols amb mi certes paraules.

Tabul Bosh

Tempus

 

Ara que als dies ja no hi puc entrar de franc

i que als cines m'han barrat les aventures;

ara que les nits no puc travessar sense xarxa

i que als bars em marejo dalt la barra;

ara que als matins el mirall m'espanta

i que als parcs els bancs m'encalcen;

ara que les dones són cada cop més joves, 

més belles i més altes

i ara que mes hores són cada cop més llargues,

més velles i més vagues;

ara, potser, ha arribat el moment de vendre'm les paraules 

que ja no em fan servei,

i viure només amb les estrictament necessàries.

Tabul Bosh

Fotut

 

Ara que m'han fet fora les metàfores

Que ja no arribo a la lleixa de les rimes

Que no em deixen passar les metonímies

La frontera de cap dels seus dominis.

Ara que ja no entenc les sinècdoques

I la lírica m'ha girat l'esquena.

Ara que el Poema m'ha declarat "persona non grata"

I la Polifonia investiga

la legalitat del meu vers.

Ara, més que mai, hauré de carregar la meva arma.

I disparar futur a tot i a res!

Tabul Bosh