Ves

 

Tinc vestigis del teu amor

que m'empenyen vers la vesània,

vesc de vertigen, quan penso en tu,

em volta el cap, em vessa l'ànima.

El nostre amor, planta vernal,

torna a l'abril a revifar-se,

el nostre amor, primaveral,

és la verdor, és el fullatge.

Verger que vens any rere any,

on tornes, Eva, a enverinar-me!

Tabul Bosh

El ridícul

 

Si tenim objectius oblics,

si les òbiles ens són deesses,

si fem oblació als rics

i pesquem oblades amb veces.

Si som en un paratge obscur,

subjugats i mancats d'estímul.

si obnubilats davant el lluny

caminem vers el patíbul

Si oblidem què fem i el perquè,

és obvi: farem el ridícul!

Tabul Bosh

Ella

 

Ella és la meva comitent,

alhora còmica i commovible,

incòmoda i impertinent,

em commou i em commina,

és un comodí intel·ligent,

em compadeix i em compagina,

competidora competent,

és compatible i comprensiva.

Compòsita i concupiscent,

tant em complau com em complica!

Tabul Bosh

Mirall

 

Faig poesia cinèsica

quan em llevo els matins,

amb versos i rimes pèlviques

rajo aigües i orins.

Esdevinc un poemari

quan soc davant el mirall;

veig un comte llegendari

cavalcant dalt un cavall.

Reescric, sense paraules,

poemes de Maragall!

Tabul Bosh

Estelada

 ​

A les nits miro estels,

perquè sé que ells em miren,

els faig preguntes

que mai no em responen,

critico amb paraules fútils,

les qüestions que m'exposen,

els enigmes que em plantegen,

sense senderi resolc;

i es fan l'orni si, a canvi,

els demano el solc

d'algun misteri.

Tabul Bosh

Pa amb riure

 

Les paraules se me'n riuen;

diuen que no les sé fer parlar.

Quan les poso en filera,

creuen que les vaig a afusellar,

i tanquen els ulls i s'esperen,

conformades, penedides,

que comenci a disparar.

Les paraules no m'entenen,

no em tenen presa la mida,

no saben el que vull dir

quan les fico en un poema

i els demano que m'expliquin

la vida.

Quina vida? em  requesten, 

atordides, 

la de veritat, o la de mentida?

Tabul Bosh

Ajorns

 

Quan seré mort,

no ajornaré més poemes,

no ajornaré més viatges,

no ajornaré més plaers,

ni ajornaré més dies.

Quan ja no sigui poeta,

els versos existiran sense mi,

i allò que fa la vida mereixedora

de ser viscuda,

continuarà sense que jo hi sigui.

I els dies se succeiran,

un darrere l'altre,

i els poemes,

i els viatges,

i els plaers.

Els dies continuaran

amb tot allò que, només,

us hauré deixat ajornat.

Tabul Bosh