Padrí

Serà un poema ferit, el d'avui;

amb versos amputats per la metralla,

amb mots que es dessagnen per les nafres,

amb metàfores cosides per les bales.

Mortalment abatut en el camp de batalla,

aquest poema no té altra vida

que esperar la mort entre la ferralla,

pressentir el punt final darrere cada rima.

Quan s'acosti el darrer alè, es demana,

veuré passar la pel·lícula de ma vida?

veuré la inspiració que em va parir?

Ans que caigui l'espessa teranyina

sobre els meus versos esblaimats

sabré a la fi el déu que m'apadrina?

Tabul Bosh

​

Remenat

                                                      

Vola l'òliba com l'òbila,

l'òbit comporta botí,

l'oblit vol jugar a bòlit,

dir-se bo és obsedir.

Tant és guàtlera com guatlla,

i tot nom recorre el món,

són de la mateixa falla

el captaire i el rodamón.

Xiscla l'àguila com l'àliga,

el futbol és vol i tuf,

el braç escurça la màniga

la sínia puja el caduf.

Tot, capgirat, és tot,

ser, remenat, és no res.

Empestat de tempesta,

enverinat de metzina,

ho dic tot i no dic res!

Tabul Bosh

Concepte

 

(Faig assajos amb el concepte Poema).

L'he posat a fregir dins una paella.

Amb un all, l'he saltat i,

després, amb una ceba,

a daus,

i amb un pebrot escalivat.

Li he afegit uns brots

de queixes salades,

de sentiments frescos,

en juliana,

tot ben remenat.

Amb paraules sobreres,

que he trobat al rebost,

he fet una picada,

fins que una massa

esponjosa, lligada

m'ha fet venir salivera, i,

sense deixar-la refredar,

me l'he cruspit

damunt una llesca de pa.

Tabul Bosh

Tant és

 

Tant és el xàfec com la ploguda,

tant és la pera com la perera,

tant és la roca com l'arenal.

Tant és la murga com la trompeta,

tant fa la saca en el magatzem

com el bitllet en la cartera.

Tant fa la truita en l'entrepà

com l'allioli en la gibrella,

tant és la teta com el mugró,

tant és el mascle com la femella!

Tabul Bosh

Constància

 

En el dia d'avui, disset de maig

de l'any dos mil divuit,

a les dinou i cinquanta-vuit,

o, el que és el mateix,

a un parell de minuts

perquè siguin les vuit del vespre;

assegut en un sofà

on descanso els peus

i recomponc l'ossada,

en ple ús de les meues

facultats renals

declaro que:

U: Els mussols verds, taquen.

Dos: Els poriols secs, piquen, si es toquen.

I tres:

Que el mateix els passa

als cards.

I també a algunes podrides pàtries

que creixen

en alguns camps.

Tabul Bosh

Primavera

Gronxadors de la rossa infància

rínxols en l'aire de la tarda

amagades flors no nades

gelat de maduixa sobre l'herba

verdor en el plomatge

blancor en el brancatge.

Les fonts i les rodes

de les roses i les cames.

Corren els nens i les mares

juguen les nenes i els pares

I els coloms van en patinet

I els lladrucs s'enfilen als arbres.

De cop endevino que les dones

tenen en alguna part

de la seva ànima

una poma verda

d'una dolçor d'esperança

com de primavera asseguda

darrere les cortines

d'un capvespre que mai no acaba.

Tabul Bosh

Poemes ajornats

Som-hi

Ara és hora d'espalmar i pintar el buc,

de buscar companys nous per al viatge;

ara és temps d'estassar, d'aplanar l'urc,

d'esporgar el malgrà, d'altejar el paisatge.

No hem d'escoltar els corbs ni les gralles,

hem de frenar ímpetus balders,

no ens hem de gronxar en les baralles;

assetgem quimeres, voltem-les amb fets.

Mesurem els angles, pensem els temps,

derivem cap a rumbs sense deriva,

mudem la garriga en terra conradissa,

les negres nuvolades, en lleganys;

és hora de refer el nostre equipatge,

és temps d'enfortir els nostres afanys!

Tabul Bosh