Onatge

 

Surfejo entre versos embravits

que em fan volar sobre penya-segats

de costes traçades entre els rocams

i els perfils escumosos de platges inabastables.

És com si un déu els hagués somniat,

o una musa els hagués penjat

dels meus cabells i, balacejant-se,

esdevinguts ona, m'haguessin omplert

l'oïda de mar i d'arena.

Tabul Bosh

Ramell

 

Et miro com si t'acabés de conèixer,

no sé si tens fusta de poema o ets

tan sols un ramell de catàleg de jardineria.

Tens unes fulles verdes esplèndides,

un xic tacades i polsoses, deixades

de la mà del curós jardiner

que mai no has conegut.

No sé si creixes prou estimada, 

prou regada,

i no estic segur que t'agradi viure

en aquest racó de la casa.

M'ho hauries dit, si no fos així?

Dius que, de poemes, 

no en viu ningú,

i menys encara un ramell.

D'acord, no et molesto més

amb les meues incongruències.

Tabul Bosh

Pana

 

Serà un poema ajornat, el d'avui;

amb versos presoners d'una anti-musa,

amb mots segrestats per les notícies,

declarades metàfores en fuga.

Poèticament fotut, fora de via,

no té altre remei que esperar una grua,

com un vehicle que té una avaria,

és un poema que ja no fa ruta.

Deuen ser les bugies?, es demana,

o tal vegada no tinc gasolina?

deu ser la inspiració, que no em carbura?

Llunyana, sent la veu d'una sirena:

i té por que no sigui la patrulla

que desballesta cotxes, i poemes!

Tabul Bosh

Padrí

Serà un poema ferit, el d'avui;

amb versos amputats per la metralla,

amb mots que es dessagnen per les nafres,

amb metàfores cosides per les bales.

Mortalment abatut en el camp de batalla,

aquest poema no té altra vida

que esperar la mort entre la ferralla,

pressentir el punt final darrere cada rima.

Quan s'acosti el darrer alè, es demana,

veuré passar la pel·lícula de ma vida?

veuré la inspiració que em va parir?

Ans que caigui l'espessa teranyina

sobre els meus versos esblaimats

sabré a la fi el déu que m'apadrina?

Tabul Bosh

​

Remenat

                                                      

Vola l'òliba com l'òbila,

l'òbit comporta botí,

l'oblit vol jugar a bòlit,

dir-se bo és obsedir.

Tant és guàtlera com guatlla,

i tot nom recorre el món,

són de la mateixa falla

el captaire i el rodamón.

Xiscla l'àguila com l'àliga,

el futbol és vol i tuf,

el braç escurça la màniga

la sínia puja el caduf.

Tot, capgirat, és tot,

ser, remenat, és no res.

Empestat de tempesta,

enverinat de metzina,

ho dic tot i no dic res!

Tabul Bosh

Tant és

 

Tant és el xàfec com la ploguda,

tant és la pera com la perera,

tant és la roca com l'arenal.

Tant és la murga com la trompeta,

tant fa la saca en el magatzem

com el bitllet en la cartera.

Tant fa la truita en l'entrepà

com l'allioli en la gibrella,

tant és la teta com el mugró,

tant és el mascle com la femella!

Tabul Bosh

Constància

 

En el dia d'avui, disset de maig

de l'any dos mil divuit,

a les dinou i cinquanta-vuit,

o, el que és el mateix,

a un parell de minuts

perquè siguin les vuit del vespre;

assegut en un sofà

on descanso els peus

i recomponc l'ossada,

en ple ús de les meues

facultats renals

declaro que:

U: Els mussols verds, taquen.

Dos: Els poriols secs, piquen, si es toquen.

I tres:

Que el mateix els passa

als cards.

I també a algunes podrides pàtries

que creixen

en alguns camps.

Tabul Bosh