Et miro com si t'acabés de conèixer,
no sé si tens fusta de poema o ets
tan sols un ramell de catàleg de jardineria.
Tens unes fulles verdes esplèndides,
un xic tacades i polsoses, deixades
de la mà del curós jardiner
que mai no has conegut.
No sé si creixes prou estimada,
prou regada,
i no estic segur que t'agradi viure
en aquest racó de la casa.
M'ho hauries dit, si no fos així?
Dius que, de poemes,
no en viu ningú,
i menys encara un ramell.
D'acord, no et molesto més
amb les meues incongruències.
Tabul Bosh
