Davant de casa

 

Quan demà les fulles dels arbres

de davant de casa

siguin precipitades 

cap a una altra tardor;

quan les baranes rovellades dels balcons

de davant de casa

siguin rosegades

per la pluja

d'un altre hivern;

quan les noies que ara passen

amb motxilla per la vorera

de davant de casa

no siguin tan joves

i portin fills en ses entranyes;

quan l'home que alça la persiana del bar

de davant de casa

ja no faci córrer paneroles

en treure les taules;

quan els turistes que entren i surten

dels apartaments

de davant de casa

siguin veïns en una altra ciutat

i persones mudades i abrigades;

quan l'esquinçada senyera que oneja

en el meu balcó

sigui un pedaç penjant de l'arbre

de davant de casa;

quan la gavina que s'oblida del mar

i vola davant de casa

es perdi en la ratlla de l'horitzó llunyà.

Quan el cel gris d'aquest matí

se m'emporti un dia,

res no haurà canviat,

el temps, tossut, seguirà passant

davant de casa.

Tabul Bosh

Ciutat blanca

 

Blau solcat per pobles i homes i dones 

que miren el blanc, color d'avellana.

Teulades i taules per on s'escorre un temps

de palmeres, de cossos bruns

entre ombres

que s'enfilen per les baranes.

I el riu, per on naveguen vaixells i desitjos

i que gronxa històries passades:

Que no es despertin, que mai no 

s'acabin.

Que vinguin a seure amb els homes 

i les dones,

a la terrassa de la Ciutat Blanca.

Tabul Bosh

Capvespre a Lisboa

 

Un capvespre amb el blau conjurat amb l'amor i el desig

els homes i dones admiren el blanc d'avellana.

Les teulades com taules acullen un temps mansuet,

les ombres hi posen baranes, al blanc de les cases.

En el riu, vaixells i desitjos naveguen ensems;

rondalles d'un temps adormides es gronxen en l'aigua:

Que vinguin a seure amb els homes i dones que miren,

al terrat infinit de palmeres i blaus, el bell mar,

la vida.

Tabul Bosh

Boda a Lisboa

 

Goig en la pedra d'església, boda feliç, tan austera;

mínima festa infantil de vorera, camises de seda.

Negre va l'home, la barba, carbó, i el cabell de la núvia.

Jo, que m'ho miro de lluny en el temps, en la pedra em fonia.

Tabul Bosh

Lisboa

 

Gavina dissolta al cel de la font assetjada,

la mar tan llunyana, la set que la baixa de l'aire;

confosa, s'admira del tràngol que omple la plaça.

Lleons amb les ales esteses i llengües d'espasa

li conten batalles al sol d'un capvespre entre flames.

Tabul Bosh

Illa

 

Menorca il·luminada de pins cremants i arena,

enmig del somieig de festes i delits;

el xerrar breu, se sent cruixir la calç encesa:

tothom, amb ses avarques, passeja, ensopit.

Tabul Bosh

Dubte

 

Ara estic en l'edat del dubte;

dubto de ser, dubto d'estar,

dubto si dubtar no m'ajuda

o, si m'ajuda, com ho fa.

Dubto del mont i de la mar,

dubto del peix i del milà,

de la llebre i de la tortuga;

l'avui, em fa dubtar, poruga,

temo migrar cap al demà.

Faig i desfaig una filassa,

voldria ser un ermità

o habitar en la Gran Mançana.

Així, el Dubte és mon estat,

no l'he triat ni l'he votat,

i no sé el nom d'aquell qui el mana!

Tabul Bosh