Certes paraules

CERTES PARAULES

 

 

Des que he oblidat Salinas i Neruda

i, del pits de la Núria, la premuda;

des que Quevedo ja no em fa cap gràcia

i no em calen condons de la farmàcia;

des que el Quixot s'ofegà a Macarella

i Petrarca matà la meva Laura;

des que Machado emprengué el seu viatge

i l'hepatitis en prengué el coratge;

des que el Temps aterrà davant de casa

i tots els meus camins ja fan baixada,

de llavors ençà,

conviuen sols amb mi certes paraules.

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

  

Ajorns

 

AJORNS

 

 

Quan seré mort,

no ajornaré més poemes,

no ajornaré més viatges,

no ajornaré més plaers,

ni ajornaré més dies.

Quan ja no sigui poeta,

els versos existiran sense mi,

i allò que fa la vida mereixedora

de ser viscuda,

continuarà sense que jo hi sigui.

I els dies se succeiran,

un darrere l'altre,

i els poemes,

i els viatges,

i els plaers.

 

Els dies continuaran

amb tot allò que, només,

us hauré deixat ajornat.

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

De pa amb riure

 

DE PA  AMB RIURE

 

 

Les paraules se me'n riuen;

diuen que no les sé fer parlar.

Quan les poso en filera,

creuen que les vaig a afusellar,

i tanquen els ulls i s'esperen,

conformades, penedides,

que comenci a disparar.

Les paraules no m'entenen,

no em tenen presa la mida,

no saben el que vull dir

quan les fico en un poema

i els demano que m'expliquin

la vida.

 

Quina vida? em  requesten, 

atordides, 

la de veritat, o la de mentida?

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Diapasó

 

DIAPASÒ

A diari veig el diastre

posar-se al meu diapasó,

dirigir-me vers el desastre,

dictar-me la temptació.

Em proposa que faci dieta

de bon jan i bon minyó

i que faci més malifetes

contra Déu Nostre Senyor.

No fa res si al final m'engreixo

després d'una mala gestió;

si em demanen si dimiteixo,

faré alguna digressió;

mai no diré que menteixo,

ans que és culpa del diapasó.

Tabul Bosh

Edifici

EDIFICI

 

 

En néixer vaig ocupar un solar

on edificar-me, rost pedregós.

I el vaig anar aplanant amb el pedreny

trossejat dels dies, a cops de mall

i a cops de fortuna, joc carregós.

Vaig fer dels llibres els meus fonaments

─altres no en tenia─, i sobre els seus fulls

vaig alçar columnes rostrals, 

cantons de marès,

travesses i bigues, 

 teules i pissarres, 

baranes i terrats.

I ara, aquesta casa, molts anys passats,

és la meva vida.

Tabul Bosh

 

  

Desada

DESADA

 

 

Uns versos m'han fugit aquesta nit

després d'un picapunt dins un poema.

El rascle he passat davall el llit

per veure si en restava alguna empremta.

 

Un dels mots que he enganxat anava brut

d'haver-se rebolcat per la porquícia,

i un altre que he enxampat s'ha fet el mut

darrera d’una hac esmunyedissa.

 

I uns quants d'escadussers n'he reunit

que vagaven pel pis sense premissa.

 

 

Tabul Bosh 

Estacions

 

ESTACIONS

 

 

H ha hores que van sempre

a la mateixa estació,

com trens

que travessen terres ermes o boscos

on no canten els ocells, i els arbres

no deixen passar l'aire

─hores immutables

que bateguen a cop de silencis,

hores que es compten a pes mort,

hores que es mouen

entre muntanyes i deserts

i mai no s'aturen

 a fer temps.

Tabul Bosh