DE PA AMB RIURE
Les
paraules se me'n riuen;
diuen
que no les sé fer parlar.
Quan
les poso en filera,
creuen
que les vaig a afusellar,
i
tanquen els ulls i s'esperen,
conformades,
penedides,
que
comenci a disparar.
Les
paraules no m'entenen,
no em
tenen presa la mida,
no
saben el que vull dir
quan
les fico en un poema
i els
demano que m'expliquin
la
vida.
Quina
vida? em requesten,
atordides,
la de
veritat, o la de mentida?
Tabul
Bosh
