Platges verges

PLATGES VERGES

  

(Petit homenatge a Josep Maria de Sagarra)

 

 

Platges verges, on anau,

d'arenes blanques i netes,

malnats us han fet un frau

de turistes amb xancletes,

platges verges, on anau?

 

Platges verges de l'antany

de quan hi anàvem a vega

i hi nedàvem a l'estany

de ses aigües de turquesa,

platges verges de l'antany.

 

Platges verges, dolç repòs,

vora la barca que passa,

del paradís n'éreu tros,

oblit de pors i mancances,

platges verges, dolç repòs.

 

Platges verges, soledat,

desig en hores calentes,

d'amors, terreny adobat,

de viatges i quimeres,

platges verges, soledat.

 

Platges que dèieu adeu 

al llagut i a la gavina,

del Mont, la Mare de Déu,

des del Toro us beneïa,

platges que dèieu adeu.

 

Platges verges del meu cor,

al pinar s'adorm la tarda,

les cigales canten fort,

el seu ressò em fa basarda,

platges verges del meu cor.

 

Platges verges on anau,

verges que fóreu un dia,

encar que no torneu mai,

feu-nos sempre companyia,

Platges verges, on anau?

 

 

 

 

 

Tabul Bosh

  

Tempus

TEMPUS

 

 

Ara que als dies ja no hi puc entrar de franc

i que als cines m'han barrat les aventures;

ara que les nits no puc travessar sense xarxa

i que als bars em marejo dalt la barra;

ara que als matins el mirall m'espanta

i que als parcs els bancs m'encalcen;

ara que les dones són cada cop més joves, 

més belles i més altes

i ara que mes hores són cada cop més llargues,

més velles i més vagues;

ara, potser, ha arribat el moment 

d'acomiadar les paraules 

que ja no em fan servei,

i viure només amb les estrictament necessàries.

 

 

 

 

 

Tabul Bosh

  

Certes paraules

CERTES PARAULES

 

 

Des que he oblidat Salinas i Neruda

i, del pits de la Núria, la premuda;

des que Quevedo ja no em fa cap gràcia

i no em calen condons de la farmàcia;

des que el Quixot s'ofegà a Macarella

i Petrarca matà la meva Laura;

des que Machado emprengué el seu viatge

i l'hepatitis en prengué el coratge;

des que el Temps aterrà davant de casa

i tots els meus camins ja fan baixada,

de llavors ençà,

conviuen sols amb mi certes paraules.

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

  

Ajorns

 

AJORNS

 

 

Quan seré mort,

no ajornaré més poemes,

no ajornaré més viatges,

no ajornaré més plaers,

ni ajornaré més dies.

Quan ja no sigui poeta,

els versos existiran sense mi,

i allò que fa la vida mereixedora

de ser viscuda,

continuarà sense que jo hi sigui.

I els dies se succeiran,

un darrere l'altre,

i els poemes,

i els viatges,

i els plaers.

 

Els dies continuaran

amb tot allò que, només,

us hauré deixat ajornat.

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

De pa amb riure

 

DE PA  AMB RIURE

 

 

Les paraules se me'n riuen;

diuen que no les sé fer parlar.

Quan les poso en filera,

creuen que les vaig a afusellar,

i tanquen els ulls i s'esperen,

conformades, penedides,

que comenci a disparar.

Les paraules no m'entenen,

no em tenen presa la mida,

no saben el que vull dir

quan les fico en un poema

i els demano que m'expliquin

la vida.

 

Quina vida? em  requesten, 

atordides, 

la de veritat, o la de mentida?

 

 

 

 

Tabul Bosh

 

Diapasó

 

DIAPASÒ

A diari veig el diastre

posar-se al meu diapasó,

dirigir-me vers el desastre,

dictar-me la temptació.

Em proposa que faci dieta

de bon jan i bon minyó

i que faci més malifetes

contra Déu Nostre Senyor.

No fa res si al final m'engreixo

després d'una mala gestió;

si em demanen si dimiteixo,

faré alguna digressió;

mai no diré que menteixo,

ans que és culpa del diapasó.

Tabul Bosh

Edifici

EDIFICI

 

 

En néixer vaig ocupar un solar

on edificar-me, rost pedregós.

I el vaig anar aplanant amb el pedreny

trossejat dels dies, a cops de mall

i a cops de fortuna, joc carregós.

Vaig fer dels llibres els meus fonaments

─altres no en tenia─, i sobre els seus fulls

vaig alçar columnes rostrals, 

cantons de marès,

travesses i bigues, 

 teules i pissarres, 

baranes i terrats.

I ara, aquesta casa, molts anys passats,

és la meva vida.

Tabul Bosh